El nou model econòmic


Pel que va sabent-se de l’avantprojecte aprovat ahir pel Consell de Ministres, el Govern pareix decidit a impulsar mesures que no sols ajuden a eixir de la crisi sinò que exploren noves vies de desenvolupament. Que el Pla arribe a ser un nou model econòmic, no se sap, però menys dona una pedra. Sobre tot es bo que l’autoritat estiga implicada en reformar les relacions entre l’Estat i l’economia ara que pareix que s’apropa una segona etapa de la crisi amb el possible quebrantament d’algun país dels Emirats Arabs Units.

És d’aplaudir la reducció dels tràmits burocràtics per a la creació d’empreses i la garantia de “pronto pago” de les administracions públiques, les demores de les quals han portat a molts al tancament. És fantàstic que es tinga accés universal gratuït d’1 mega de velocitat i resulta també convenient que es facilite el mercat d’arrendament de vivenda amb majors desgravacions per a arrendataris i arrendadors.

El que més beneficiós serà per al futur pense que seran els plans d’inversió en infraestructures a mig termini comptant amb diverses fonts de financiació que inclou la UE, l’ICO, l’Estat i la participació del sector privat mitjançant les empreses mixtes (que encara estan en procés d’incubación a Espanya). Tot açò, junt a una major vigilància de les entitats financeres i la previsió de que els accionistas siguen els que voten els sous dels directius son també reformes que s’havien fet urgents amb la crisi.

Però per a parlar del “nou model productiu” farien falta altres reformes majors i amb una orientación més definidamente d’esquerra com ara altra política fiscal amb major progresivitat i la creació d’una banca pública que recalce la política económica que fins ara esta en mans d’una banca opaca sols interessada en rebre recursos públics per mantenir el seus beneficis.

D’ahí a dir que l’avantprojecte de llei de desenvolupament sostenible “retrotrae al país a los tiempos dels franquismo”, com fa el senyor Montoro, hi ha un abisme. Hi ha que reconéixer que este senyor i la dreta que representa saben molt del franquisme perquè és el règim amb el que simpatitcen i al que no condenen i l’utilitcen per a descalificar l’única proposta coherente que s’ha fet en aquest país per a eixir de la crisi. Per exemple, acusen al Govern de no baixar els impostos, però ¿hi ha algo més franquista que els impostos directes baixos e, inclús, inexistents?

Share Button

3 comentarios

  • Molt bona reflexió T.a.p.!

  • La gent ho passa malament i ho savem i volen eixir de la crisis àpidperò, hi ha una cosa molt important i és eixir bé, reforçats. Gràcies al Plan E hem modernitzat encara més les infraestructures del país i, ara, el que hem de buscar una reactivació, com bé dius TAP, de l’economia des de valors distints als que hi tniem. Ja no val l’egoisme, l’especulacio o l’obra com a pilars bàsics. La cultura, l’economia verda, la dependència o la igualtat han de passar al centre. ARA TENIM EIXA OPORTUNITAT.
    Besos TAP. TVM

  • Gràcies, és que em mireu amb molts bons ulls.
    Sou els meus xiquets preferits. Us estime molt i sobre tot al que ve en camí, ja tinc ganes de vore’l.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Completa esta operación. Esto nos ayuda a eliminar spam. * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.